Tag Archives: vida

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

Sobre Winston Churchill i la presumpció de innocència

 

Resultat d'imatges de winston churchill

En un Telegrama del Primer Ministre Britànic Winston Churchill adreçat al Ministre Interior Herbert Morrison, el 21 de novembre del 1943, el Premier Britànic va dir:

“El Poder de l’executiu per ficar un home a la presó sense formular cap càrrec conegut per la llei, i sobretot negar-li el judici dels seus iguals, és molt i molt odiós, i la base de tot govern totalitari, tant nazi com comunista”

Nosaltres des de Catalunya, si que hem anul.lat els judicis del Franquisme, encara que li pesi a la Armada Constitucional Invencible del Regne d’Espanya

Sobre el Dret a la Autodeterminació

Cal fer molta pedagogia, tot remarcant que el Dret a la Autodeterminació està aprovat dins de la Carta Fundacional de la ONU feta aprovació el 26 de juny del 1945 a San Francisco, és un Dret que no té res a veure amb el terrorisme (veure l’article 1.2 de la referida Carta), ja que per a exercir el corresponent Dret, cal que es realitzi en absència de violència. Per tant, el Dret a la Autodeterminació és incompatible amb el Terrorisme, vingui del lloc que vingui.

Tenim el Dret al qual mai hi hem renunciat, el camí és obert i no serà gens senzill, però el Primer de Octubre del 2017, tot és possible.

Dic el que penso 

Bé, jo sempre he estat una persona vital, detallista i pensadora, i encara que estigui en la solteria per un període indeterminat, no deixo perdre ocasió de dir el que penso per a generar idees, tot adreçant – me a liberals, socialdemòcrates I socialistes de diversos tipus. Les meves conviccions de pensament les decideixo jo mateix, i no m’importa el que pensin determinades trames factiques. De vida en tinc una, posant el meu granet de sorra al servei de la humanitat, des de la perspectiva de la lluita per la independència de Catalunya i la democràcia plena. 

Tinc manca de parella estable. Però de cap manera admetre a una persona que vulgui variar el sentit de la meva vida, ni que tampoc visqui de la meva feina, de manera exclusiva. 

Avui en dia, hi han més dificultats per a les Dones, i no reflexionem prou sobre la gestió dels temps compartits, si volem valorar el gènere humà, hem de saber ser inclusius, per a acabar amb els malentesos i manies contra la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. 
Gràcies per la lectura. 
Guillem.