Tag Archives: drets humans

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

Sobre Winston Churchill i la presumpció de innocència

 

Resultat d'imatges de winston churchill

En un Telegrama del Primer Ministre Britànic Winston Churchill adreçat al Ministre Interior Herbert Morrison, el 21 de novembre del 1943, el Premier Britànic va dir:

“El Poder de l’executiu per ficar un home a la presó sense formular cap càrrec conegut per la llei, i sobretot negar-li el judici dels seus iguals, és molt i molt odiós, i la base de tot govern totalitari, tant nazi com comunista”

Nosaltres des de Catalunya, si que hem anul.lat els judicis del Franquisme, encara que li pesi a la Armada Constitucional Invencible del Regne d’Espanya

Escenari cap a la independència , avis des de rengles civils dels Estats Units 

​GRAN NOTICIA!: Des dels EUA recomanen a Rajoy que negociï la separació amistosa de Catalunya si no vol que Espanya es converteixi en un país “mediocre”   

Lúcida i complerta anàlisi de la situació del procés independentista a Catalunya, la que fa OpenDemocracy, una pàgina de referència i debat sobre política internacional, en la qual col·laboren prestigiosos acadèmics, periodistes i polítics, que inclou Kofi Annan, George Soros, Paul Rogers (Global Security) o Mary Kaldor (Human Security), entre molts d’altres.
L’escrit publicat amb el títol de “Catalonia vs Spain, a clash of two nationalisms”, insta Rajoy negociar amb Catalunya, perquè si no una independència en termes poc amistosos, podria ser molt costosa per a Espanya.
L’article, signat per Patrick Beer, recorda a Rajoy que a més de perdre la seva comunitat més rica, la seva segona ciutat i el seu port principal, també perdria una de les seves úniques connexions per carretera i ferrocarril amb la resta d’Europa (l’altra és a través del País Basc), que la UE ja ha rebutjat el pla de Rajoy del Corredor Central, i que tot plegat podria desposseir Espanya del seu lloc entre les principals potències de la UE, i reduir-la a la condició humiliant d’un país de “mig pèl”.

 

Molt  dur per a una nació que des de fa segles es considera una potència mundial, sentencia Beer
La web nord-americana no té els dubtes espanyols sobre els manifestants de la Diada, i recorda que els anys 2012 i 2013, entre un i dos milions de persones van manifestar-se per la independència d’Espanya, d’una població total de 7,5 milions, una mica més que la de Dinamarca, i diu que de moment, en la consulta prevista a Catalunya, i d’acord amb les enquestes d’opinió  més recents, més de dos terços dels votants votaria “sí” a la primera pregunta i que per una petita majoria guanyaria la independència, però que aquest “sí” podria convertir-se en un “no”, si l Mariano Rajoy accedís a deixar de manipular els drets lingüístics i culturals catalans, i atorgués un Pacte Fiscal com el del País Basc, per recaptar els impostos.
Opendemocarcy  ho contrasta amb la posició més realista del govern britànic que ha acceptat el referèndum escocès, mentre feia campanya pel “no” ..
Però Beer afirma que els polítics de Madrid i els mitjans de comunicació que s’oposen fermament a un referèndum, han sobrepassat tots els límits, i han comparat els nacionalistes catalans amb nazis, retratant a Mas amb un bigoti hitlerià, i amenaçant d’enviar l’exèrcit a Barcelona
Open Democracy adverteix que tractant a Artur Mas com un extremista i irresponsable, i negant-se a negociar sobre qüestions fonamentals constitucionals, econòmiques, socials i culturals, Rajoy està donant ales a ERC, i que unes noves eleccions probablement  portarien al poder a una coalició liderada pels republicans.

També veu especialment important que un nombre significatiu dels nou-catalans, els procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger, s’hagin unit recentment a la causa independentista, i que Rajoy està paralitzat per l’ala radical del seu partit liderada per Aznar, mentre que els socialistes espanyols són conscients que no tornaran a guanyar sense els vots catalans.
Per arrodonir-ho diu que encara que l’escàndol Pujol pot haver entelat la imatge del catalanisme, l’expresident està lluny de ser el més corrupte dels catalans o dels espanyols, d’esquerra o de dretes, afegeix, i que en contra de les esperances de Madrid, això no afecta al procés, perquèmalgrat tot, potser els catalans prefereixen ser governats – per bé o per mal – pels seus propis parents i amics

 https://t.co/g4EblRt9uR

ANNEXO LINK A UN TUIT PER AJUDAR A DIVULGAR-HO

El gobierno de España no supera examen dels drets humans

ESPANYA NO SUPERA LA PROVA DE COMPLIMENT DEL PACTE INTERNACIONAL DE DRETS CIVILS I POLITICS DELS ESTATS PART.

Perdoneu, però algú ho havia de dir, no tot seran vinyetes de conya, aquells que em coneixen, ja sigui personalment, ja sigui a través del mur, ho saben. Són aquests fets que existeixen, però que no interessa publicar. El que avui exposaré aquí segurament no ha d’estranyar a ningú, però com que no interessa difondre-ho no es coneix. Aquest és l ‘ “estat de setge policial” en què ens manté el govern feixista del PP.

Una representació d’Espanya (Sis Ministeris, Fiscalia General i Missió davant Nacions Unides) va comparèixer davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU, que examinava a diversos països sobre el compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Després d’analitzar Espanya, Nacions Unides acaba de donar l’informe que suma fins a 26 incidències per l’incompliment del Pacte i crítiques per la persistència de lleis i pràctiques contràries als drets humans.

– RACISME POLICIAL. Nacions Unides retreu l’existència de «controls policials basats en perfils racials i ètnics». Demana a Espanya que «elimini l’ús de perfils ètnics pels policies i funcionaris», que «s’incrementi la capacitació per a aquests agents sobre sensibilitat cultural» i que «porti els responsables davant els tribunals».

– DISCRIMINACIÓ. L’informe reflecteix «discriminacions» a immigrants i minories ètniques «en l’accés a l’habitatge, educació, ocupació i salut».

– Esterilitzacions forçoses. L’ONU critica la «esterilització forçada a persones amb discapacitat, als quals no se’ls reconeix capacitat jurídica». El Comitè exigeix que es «obtingui el consentiment informat de les persones amb discapacitat».

– DESIGUALTAT DE GÈNERE. Les dones estan «insuficientment representades en els llocs decisoris». Inquieten les «notables diferències salarials entre homes i dones».

– VIOLÈNCIA MASCLISTA. Nacions Unides apunta la «persistència» de la violència masclista i alerta sobre l’«alt grau de violència que pateixen les immigrants, que no solen denunciar les violacions sofertes». Proposa «investigar» les denúncies de dones «especialment vulnerables i marginades».

– AVORTAMENT IL·LEGAL. L’ONU no està d’acord amb la reforma de la llei, que obliga les dones d’entre 16 i 18 anys, fins i tot en situacions de violència familiar, a obtenir el consentiment dels seus pares per interrompre l’embaràs. Això «pot augmentar els avortaments il·legals i posar en risc la salut de les dones».

– MALTRACTAMENTS POLICIALS. L’informe diu que es fa un «ús excessiu de la força i maltractaments» d’agents de l’Estat, critica la «debilitat en les investigacions» i rebutja els indults a policies condemnats per tortures. Exigeix «eliminar la tortura, establir òrgans de denúncia independents, assegurar que els exàmens forenses siguin imparcials i prohibir indults a culpables de tortures». Alaba la gravació d’interrogatoris, però lamenta que no sigui sistemàtica.

– ELS CIE. A les Nacions Unides li preocupa l ‘ «ús recurrent de la privació de llibertat a immigrants en situació irregular» i demana que tots els CIE tinguin instal·lacions sanitàries.

– AÏLLAMENT DE DETINGUTS. Encara que dona per bona la Llei d’enjudiciament criminal «redueix» l’ús del règim d’incomunicació, l’ONU demana que es «elimini la detenció en condicions d’incomunicació».

– EXPULSIONS DE REFUGIATS. L’informe critica les «expulsions en calent», els «vols de deportació» i les «denegacions d’asil» a sol·licitants no sirians. I tot això amb «maltractaments». Demana que Espanya revisi la Llei de Seguretat Ciutadana i que garanteixi que «autoritats estrangeres no cometin violacions de drets humans en territori espanyol» (en referència a la Policia marroquina a les tanques de Ceuta i Melilla).

– LLEI D’AMNISTIA DE 1977. L’ONU demana que es derogui, perquè «impedeix la investigació de les tortures, desaparicions i execucions» del franquisme. Demana que es revisi la legislació de l’exhumació de les fosses perquè no recaigui en les famílies i es garanteixi la igualtat en totes les CCAA.

– TRACTA D’ÉSSERS HUMANS. El document de Nacions Unides lamenta que Espanya «segueixi sent un país de destinació, trànsit i origen de dones, homes i nens víctimes de tràfic sexual i de treball forçós».

– ‘LLEI MORDASSA’. A les Nacions Unides li preocupa el «efecte dissuasori» per a la llibertat d’expressió i de reunió de la Llei Mordassa. Cita el «ús excessiu de sancions» i la prohibició de gravar a agents de seguretat de l’Estat. Demana a Espanya que «revisi la Llei de Seguretat Ciutadana».

Fins aquí hem arribat. Perdoneu si m’he estès massa, però és el que hi ha.

De la qüestió de confiança a la DUI

Bon article a Facebook de Maria Rosa Comellas

La qüestió de confiança que s’ha de resoldre el 28 de setembre, no deixa de ser un mecanisme parlamentari per recolzar el govern en el seu full de ruta.
És molt clara l’aposta o es decideix donar suport al govern Puigdemont amb el full de ruta acordat o anem a eleccions.
Si es decideix per part de la CUP recolzar el full de ruta establert, és acabar amb la tramitació de les lleis de desconnexió. De les quals, tot i els ritmes diferents en la tramitació estan tirant endavant, recordem el debat a la totalitat de la llei de creació de l’agència de Protecció Social del passat 27 de juliol i el 29 de juliol la presentació de la proposició de llei del Codi Tributari de Catalunya.
La llei de transitorietat jurídica, la més complexa, és la més endarrerida en el tràmit parlamentari però toca aspectes polítics de vital importància , sembla ser que el 1r punt de la llei suposa de facto la declaració unilateral d’independencia (DUI). Fixarà també a partir de la seva aprovació a Cat. la vigència de tota la normativa pròpia catalana en lloc de l’espanyola.
Concebuda aquesta llei per garantir la seguretat jurídica i donar continuitat a l’ordenament actual mentre duri el període de transició.
Ara, s’ha d’esperar a superar la qüestió de confiança per anar endavant amb les tramitacions parlamentàries i amb el compliment de les nostres aspiracions polítiques.
Per aprovar aquestes lleis al Parlament es requereixen majories sòlides i la CUP ha de decidir si aposta pel procés actual que hem votat la majoria de catalans el 27S, o no.
En cas, que vulguin fer variacions en el full de ruta i en l’acord pactat amb JXS, es provable que els catalans haguem d’anar a eleccions un altre cop, amb la pèrdua valuosa de tota la feina feta al Parlament.