Tag Archives: cultura

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

Advertisements

Denuncia de Francesc Xavier Hernández Cardona sobre el concurs de El born de Barcelona 

EXPLICITO EL PERQUÈ QUE NO EM PRESENTO AL CONCURS DEL BORN. 

L’ESCÀNDOL D’UN CONCURS QUE MARGINA ALS ARQUEÒLEGS DE LA DIRECCIÓ D’UN DELS MAJORS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS URBANS D’EUROPA
Benvolgudes i benvolguts, diferents persones m’han insistit a fi que em presenti al concurs del Born. No ho faré per diferents raons.

1. La plaça que surt a concurs depèn de la Direcció de Memòria Històrica i Patrimoni de l’ICUB, la qual cosa significa que està sotmesa a les directrius polítiques del tàndem Colau-Collboni. Això vol dir que no hi ha autonomia per oposar-se a les directrius de genocidi cultural (contra la història del país) que emanen de l’ICUB, és a dir enterrar la memòria del 1714. Òbviament jo personalment no jugaria aquest paper en cap cas.

2. El concurs no te garanties quant a objectivitat. La comissió de selecció la composen el gerent de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament (Joan Antoni Llinares); el gerent de l’ICUB (Valentí Oviedo) i el gerent de la Gerència de Recursos Humans (Ferran Daroca). Cap d’ells te punyetera idea, ni d’història, ni d’arqueologia, ni de museografia, per tant es tracta d’una comissió de gent sense criteri. Aquesta comissió actua amb el suport d’una comissió assessora, en la qual figuren dos historiadors del sistema (amb tradicionals vincles amb el psuco-pujolisme), un antropòleg, una funcionaria directora de museu i un hispanista francès especialitzat en memòria contemporània. Cal destacar que a la comissió assessora no hi ha arqueòlegs. 

3. Les clàusules del concurs exigeixen àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de tres anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. Jo tinc experiència en gestió (4 anys com a cap de divisió de Ciències de l’Educació de la UB; 5 com a Director General de Recerca de la Generalitat i 8 com a cap de Departament UB), tanmateix la manca d’experiència en l’àmbit municipal possibilita que qualsevol buròcrata sense altres mèrits pugui assolir el càrrec.

4. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els coneixements quant a història i arqueologia. No demana publicacions, ni estudis, ni projectes de R+D+I. Es del tot absurd que qui hagi de ser director d’un dels jaciments arqueològics urbans més importants d’Europa no se li exigeixin ni coneixements arqueològics, ni publicacions de qualitat, ni experiència en excavacions o conservació de jaciments.

5. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els mèrits en museologia o museografia. Es a dir no es considera allò que ha de ser el motor en la intervenció al jaciment.

6. El projecte que demana el concurs es un projecte de gestió. No demana ni un projecte museològic, ni un projecte museogràfic, la qual cosa no te cap sentit (qui sap el que gestionaran…). 

7. Malgrat tot hi ha qui diu que podria presentar-me per denunciar el sistema i posar en un compromís a les comissions. Particularment no crec que jo inquietés al sistema i que seria eliminat sense contemplacions. I no estic per fer allò que ara en diuen el “postureig”, realment no veig possibilitats de guanyar. Altrament hi ha un factor que també és important, i és que com a catedràtic amb cinc sexennis de recerca les meves retribucions són superiors a les que ofereixen al Born (i entengueu que això avui dia és important), i a la Universitat no estic supeditat a cap politicastre ignorant. A la meva feina tinc molta llibertat, treballo amb gent extraordinària i faig projectes que m’agraden, i no ho canviaria per anar a aguantar les extravagàncies històrico-museogràfiques dels colauites. D’altra banda als 62 anys em proposo únicament tancar projectes ja oberts. Naturalment si el Born necessita en algun moment un projecte de dinamització museogràfica o didàctica allà estarem, i com sempre (com a institució pública que es la Universitat) donarem suport i amb bons resultats. I al respecte, atès que coneixem el lloc, tenim moltes idees que ajudarien a canviar l’exposició permanent, que és un desastre i a remodelar  la proposta de visita a les restes arqueològiques que tampoc funciona… estic segur que si tinguessim oportunitat (jo i el meu equip) capgirariem el Born com un mitjó, però aquesta no es la qüestió… aquí no hi ha cap concurs d’idees per rellançar res.
Tot plegat aquesta és la situació, i el que sembla clar (i tant de bo m’equivoqui) és que per ocupar la plaça de Director 2 del Born ja deuen tenir un candidat o candidata de l’àmbit dels comuns i amb poc o cap perfil científic. El concurs, com tants d’altres, es una mascarada. En qualsevol cas agraeixo l’atenció de les persones que han pensat en mi. Moltes gràcies per la confiança…