Tag Archives: Catalunya

Fem via

Si ho fem en massa els arruïnem:

*PROPOSTA MOLT SERIOSA : Ni un décim de LOTERÍA DEL ESTADO ” *MAI MÉS*.

Aixó es un pal a la seva tresoreria. *MAI MÉS*.  Fem més grossa *LA GROSSA* q es la nostra.
PASSA-HO!!

Advertisements

Apagada de llums

“Apagada de llums” arreu del país, cada nit fins el dia del referèndum de 22:00h a 22:10h en protesta per les actuacions del GOBIERNO DE ESPAÑA. Apagueu tots els llums i dispositius electrònics que estiguin connectats a la xarxa elèctrica. Les centrals elèctriques mouen molts diners, anem a tocar on els hi pot molestar. Si no defenseu l’independència, defenseu la democràcia, la separació de poders, la llibertat d’expressió i de reunió, els drets civils i humans per sobre de la LEGALIDAD VIGENTE i LA AUTORIDAD COMPETENTE, que al cap i a la fi, són també els vostres drets i les vostres garanties.
PASSA-HO A TANTS CONTACTES COM PUGUIS !!!!

CAMINANT CAP A IGUALADA

Ho diu avui La veu de l’Anoia, Igualada camina cap a esdevenir una de les ciutats universitàries de gran calat a la nova Catalunya.

La veritat és que ens hem de sentir orgullosos com a catalans per el fet de que les principals Institucions Catalanes, treballen per a aixecar el País, en la mesura de fer un país millor.

Tot i això encara manca el desdoblament ferroviari per a serveis de rodalies i mercaderies, en el camí cap a les costes mediterrànies, no podem oblidar la importància del Port de Vilanova i La Geltrú, en el paper de les ciutats mitjanes com Igualada, de cara a establir polítiques de equilibri territorial.

Enhorabona a Igualada, per ser una de les puntes de llança de la descentralització social i econòmica de Catalunya, #percaminarcapaunnoupais

 

Sobre el Dret a la Autodeterminació

Cal fer molta pedagogia, tot remarcant que el Dret a la Autodeterminació està aprovat dins de la Carta Fundacional de la ONU feta aprovació el 26 de juny del 1945 a San Francisco, és un Dret que no té res a veure amb el terrorisme (veure l’article 1.2 de la referida Carta), ja que per a exercir el corresponent Dret, cal que es realitzi en absència de violència. Per tant, el Dret a la Autodeterminació és incompatible amb el Terrorisme, vingui del lloc que vingui.

Tenim el Dret al qual mai hi hem renunciat, el camí és obert i no serà gens senzill, però el Primer de Octubre del 2017, tot és possible.

Iguals davant de la llei? I el bé comú? 

Iguals davant la llei

per Jofre Llombart 16/06/2017
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els Mossos d’Esquadra, que no tenen dret a tenir les dades de l’Europol sobre terroristes que sí tenen la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els 450 catalans aspirants a ser Mossos d’Esquadraque deixaran de ser-ho perquè el Ministeri d’Hisenda vol que la Generalitat en contracti 50 i no 500. 
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els bascos i els navarresos, que disposen d’un sistema fiscal propi i poden disposar dels diners recaptats per usar-los quan vulguin, com per exemple obrir una convocatòria d’oposicions a policia autonòmic.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els canaris, que paguen un IVA del 7% allà on la resta de ciutadans paguen un 21%.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els usuaris de Renfe de Catalunya, a on Foment ha invertit un 10% del previst davant del 110% de Cercanías Madrid.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys Florentino Pérez, que enlloc de pagar una indemnització per provocar terratrèmols cobra de l’administració pública per un projecte fallit.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els espanyols que van blanquejar diners gràcies a l’amnistia fiscal que la mateixa llei diu que és il·legal però no han hagut de pagar el que s’han estalviat aquest temps en impostos.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els universitaris andalusos, que si aproven un curs, els hi regalen el següent.
Tots els espanyols són iguals menys els extremenys, que si es canvien els mobles per mobles fabricats a Extremadura el govern extremeny li paga 200 euros.
On sí són iguals davant la llei tots els espanyols és amb la pobresa energètica perquè el Parlament de Catalunya va aprovar-ne una que impedia tallar l’aigua, el gas i la llum a les famílies pobres durant els mesos d’hivern. Però el TC la va tombar precisament perquè tots els espanyols han de ser iguals davant la llei. I això mateix amb els impostos per a pisos buits, per a centrals nuclears, la taxa per gran dipòsits bancaris o la prohibició del fracking.
Tots els espanyols són tan iguals davant la llei, que els catalans no poden votar sobre el futur polític de Catalunya però els catalans no poden votar si Euskadi pot tenir un sistema fiscal propi, Canàries un IVA propi i Andalusia uns beneficis universitaris propis. I quan Catalunya va votar una llei per encaixar a Espanya (Estatut), Espanya va inhabilitar la llei. I ara, malgrat els intents de fer entrar el referèndum per la via de la llei, aquest dret es nega apel·lant a la llei. Perquè en el fons tots els espanyols són iguals davant la llei. Concretament, la llei del més fort.
http://elmon.cat/opinio/22078/iguals-davant-la-llei

Si oblidem la història, es pot tornar a repetir 

A TODOS AQUELLOS QUE VINIERON DE ESPAÑA

Vamos a ver, compañero, compañera. ¿Quieres dejar de hablar por boca de Telecinco, de TV1, TV2, antena3, de la Razón, del País, etc.?

¿Quieres hablar desde tu propia experiencia personal? ¡Pero que me estas contando, mi alma! ¿Qué te sientes español? ¿Tú que has vivido en tus carnes la expulsión de tu querida España? Porque lo recuerdas, ¿no?, recuerdas que te expulsaron de tu tierra querida. Te expulsó el señorito, el cacique, el terrateniente que no te daba trabajo. Y en un acto de valor te viniste aquí. Y cuando cogiste el “sevillano” con tu maleta de cartón llena de ilusiones, ¿a dónde te dirigiste, mi vida? A Catalunya, a Barcelona, no dijiste me voy a España, dijiste me voy a Catalunya. Y aquí, después de trabajar duro estás dónde estás, con un proyecto de vida cumplido, un proyecto realizado en esta tierra, tu tierra. Y a pesar de ello, ¿eres capaz de decir que te sientes español? ¿Tu, que te has ganado el derecho de ser catalán? ¿Tu, que más que nadie sabes que es ser español? ¿Ser menospreciado en tu propia tierra por aquella casta que te expulsó? La casta española que ahora te quiere quitar lo que has construido con tanto esfuerzo. Tu casa, tus pensiones, tu dignidad. La casta que te quiere quitar a ti, a tus hijos y a tus nietos el derecho conquistado con tu esfuerzo, de ser catalán, de tener dos lenguas, de tener un futuro. Reacciona compañero, compañera. Reacciona y explícalo bien a tus hijos para impedir que sean manipulados. Solo tú sabes la verdad. No la escondas. Lucha por tu derecho a conservar lo conseguido. Lucha por la independencia de tu país, del país de tus nietos, de Catalunya. Comparte y difunde este mensaje.

Denuncia de Francesc Xavier Hernández Cardona sobre el concurs de El born de Barcelona 

EXPLICITO EL PERQUÈ QUE NO EM PRESENTO AL CONCURS DEL BORN. 

L’ESCÀNDOL D’UN CONCURS QUE MARGINA ALS ARQUEÒLEGS DE LA DIRECCIÓ D’UN DELS MAJORS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS URBANS D’EUROPA
Benvolgudes i benvolguts, diferents persones m’han insistit a fi que em presenti al concurs del Born. No ho faré per diferents raons.

1. La plaça que surt a concurs depèn de la Direcció de Memòria Històrica i Patrimoni de l’ICUB, la qual cosa significa que està sotmesa a les directrius polítiques del tàndem Colau-Collboni. Això vol dir que no hi ha autonomia per oposar-se a les directrius de genocidi cultural (contra la història del país) que emanen de l’ICUB, és a dir enterrar la memòria del 1714. Òbviament jo personalment no jugaria aquest paper en cap cas.

2. El concurs no te garanties quant a objectivitat. La comissió de selecció la composen el gerent de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament (Joan Antoni Llinares); el gerent de l’ICUB (Valentí Oviedo) i el gerent de la Gerència de Recursos Humans (Ferran Daroca). Cap d’ells te punyetera idea, ni d’història, ni d’arqueologia, ni de museografia, per tant es tracta d’una comissió de gent sense criteri. Aquesta comissió actua amb el suport d’una comissió assessora, en la qual figuren dos historiadors del sistema (amb tradicionals vincles amb el psuco-pujolisme), un antropòleg, una funcionaria directora de museu i un hispanista francès especialitzat en memòria contemporània. Cal destacar que a la comissió assessora no hi ha arqueòlegs. 

3. Les clàusules del concurs exigeixen àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de tres anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. Jo tinc experiència en gestió (4 anys com a cap de divisió de Ciències de l’Educació de la UB; 5 com a Director General de Recerca de la Generalitat i 8 com a cap de Departament UB), tanmateix la manca d’experiència en l’àmbit municipal possibilita que qualsevol buròcrata sense altres mèrits pugui assolir el càrrec.

4. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els coneixements quant a història i arqueologia. No demana publicacions, ni estudis, ni projectes de R+D+I. Es del tot absurd que qui hagi de ser director d’un dels jaciments arqueològics urbans més importants d’Europa no se li exigeixin ni coneixements arqueològics, ni publicacions de qualitat, ni experiència en excavacions o conservació de jaciments.

5. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els mèrits en museologia o museografia. Es a dir no es considera allò que ha de ser el motor en la intervenció al jaciment.

6. El projecte que demana el concurs es un projecte de gestió. No demana ni un projecte museològic, ni un projecte museogràfic, la qual cosa no te cap sentit (qui sap el que gestionaran…). 

7. Malgrat tot hi ha qui diu que podria presentar-me per denunciar el sistema i posar en un compromís a les comissions. Particularment no crec que jo inquietés al sistema i que seria eliminat sense contemplacions. I no estic per fer allò que ara en diuen el “postureig”, realment no veig possibilitats de guanyar. Altrament hi ha un factor que també és important, i és que com a catedràtic amb cinc sexennis de recerca les meves retribucions són superiors a les que ofereixen al Born (i entengueu que això avui dia és important), i a la Universitat no estic supeditat a cap politicastre ignorant. A la meva feina tinc molta llibertat, treballo amb gent extraordinària i faig projectes que m’agraden, i no ho canviaria per anar a aguantar les extravagàncies històrico-museogràfiques dels colauites. D’altra banda als 62 anys em proposo únicament tancar projectes ja oberts. Naturalment si el Born necessita en algun moment un projecte de dinamització museogràfica o didàctica allà estarem, i com sempre (com a institució pública que es la Universitat) donarem suport i amb bons resultats. I al respecte, atès que coneixem el lloc, tenim moltes idees que ajudarien a canviar l’exposició permanent, que és un desastre i a remodelar  la proposta de visita a les restes arqueològiques que tampoc funciona… estic segur que si tinguessim oportunitat (jo i el meu equip) capgirariem el Born com un mitjó, però aquesta no es la qüestió… aquí no hi ha cap concurs d’idees per rellançar res.
Tot plegat aquesta és la situació, i el que sembla clar (i tant de bo m’equivoqui) és que per ocupar la plaça de Director 2 del Born ja deuen tenir un candidat o candidata de l’àmbit dels comuns i amb poc o cap perfil científic. El concurs, com tants d’altres, es una mascarada. En qualsevol cas agraeixo l’atenció de les persones que han pensat en mi. Moltes gràcies per la confiança…