Tag Archives: Catalunya

Sobre el Dret a la Autodeterminació

Cal fer molta pedagogia, tot remarcant que el Dret a la Autodeterminació està aprovat dins de la Carta Fundacional de la ONU feta aprovació el 26 de juny del 1945 a San Francisco, és un Dret que no té res a veure amb el terrorisme (veure l’article 1.2 de la referida Carta), ja que per a exercir el corresponent Dret, cal que es realitzi en absència de violència. Per tant, el Dret a la Autodeterminació és incompatible amb el Terrorisme, vingui del lloc que vingui.

Tenim el Dret al qual mai hi hem renunciat, el camí és obert i no serà gens senzill, però el Primer de Octubre del 2017, tot és possible.

Iguals davant de la llei? I el bé comú? 

Iguals davant la llei

per Jofre Llombart 16/06/2017
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els Mossos d’Esquadra, que no tenen dret a tenir les dades de l’Europol sobre terroristes que sí tenen la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els 450 catalans aspirants a ser Mossos d’Esquadraque deixaran de ser-ho perquè el Ministeri d’Hisenda vol que la Generalitat en contracti 50 i no 500. 
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els bascos i els navarresos, que disposen d’un sistema fiscal propi i poden disposar dels diners recaptats per usar-los quan vulguin, com per exemple obrir una convocatòria d’oposicions a policia autonòmic.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els canaris, que paguen un IVA del 7% allà on la resta de ciutadans paguen un 21%.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els usuaris de Renfe de Catalunya, a on Foment ha invertit un 10% del previst davant del 110% de Cercanías Madrid.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys Florentino Pérez, que enlloc de pagar una indemnització per provocar terratrèmols cobra de l’administració pública per un projecte fallit.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els espanyols que van blanquejar diners gràcies a l’amnistia fiscal que la mateixa llei diu que és il·legal però no han hagut de pagar el que s’han estalviat aquest temps en impostos.
Tots els espanyols són iguals davant la llei menys els universitaris andalusos, que si aproven un curs, els hi regalen el següent.
Tots els espanyols són iguals menys els extremenys, que si es canvien els mobles per mobles fabricats a Extremadura el govern extremeny li paga 200 euros.
On sí són iguals davant la llei tots els espanyols és amb la pobresa energètica perquè el Parlament de Catalunya va aprovar-ne una que impedia tallar l’aigua, el gas i la llum a les famílies pobres durant els mesos d’hivern. Però el TC la va tombar precisament perquè tots els espanyols han de ser iguals davant la llei. I això mateix amb els impostos per a pisos buits, per a centrals nuclears, la taxa per gran dipòsits bancaris o la prohibició del fracking.
Tots els espanyols són tan iguals davant la llei, que els catalans no poden votar sobre el futur polític de Catalunya però els catalans no poden votar si Euskadi pot tenir un sistema fiscal propi, Canàries un IVA propi i Andalusia uns beneficis universitaris propis. I quan Catalunya va votar una llei per encaixar a Espanya (Estatut), Espanya va inhabilitar la llei. I ara, malgrat els intents de fer entrar el referèndum per la via de la llei, aquest dret es nega apel·lant a la llei. Perquè en el fons tots els espanyols són iguals davant la llei. Concretament, la llei del més fort.
http://elmon.cat/opinio/22078/iguals-davant-la-llei

Si oblidem la història, es pot tornar a repetir 

A TODOS AQUELLOS QUE VINIERON DE ESPAÑA

Vamos a ver, compañero, compañera. ¿Quieres dejar de hablar por boca de Telecinco, de TV1, TV2, antena3, de la Razón, del País, etc.?

¿Quieres hablar desde tu propia experiencia personal? ¡Pero que me estas contando, mi alma! ¿Qué te sientes español? ¿Tú que has vivido en tus carnes la expulsión de tu querida España? Porque lo recuerdas, ¿no?, recuerdas que te expulsaron de tu tierra querida. Te expulsó el señorito, el cacique, el terrateniente que no te daba trabajo. Y en un acto de valor te viniste aquí. Y cuando cogiste el “sevillano” con tu maleta de cartón llena de ilusiones, ¿a dónde te dirigiste, mi vida? A Catalunya, a Barcelona, no dijiste me voy a España, dijiste me voy a Catalunya. Y aquí, después de trabajar duro estás dónde estás, con un proyecto de vida cumplido, un proyecto realizado en esta tierra, tu tierra. Y a pesar de ello, ¿eres capaz de decir que te sientes español? ¿Tu, que te has ganado el derecho de ser catalán? ¿Tu, que más que nadie sabes que es ser español? ¿Ser menospreciado en tu propia tierra por aquella casta que te expulsó? La casta española que ahora te quiere quitar lo que has construido con tanto esfuerzo. Tu casa, tus pensiones, tu dignidad. La casta que te quiere quitar a ti, a tus hijos y a tus nietos el derecho conquistado con tu esfuerzo, de ser catalán, de tener dos lenguas, de tener un futuro. Reacciona compañero, compañera. Reacciona y explícalo bien a tus hijos para impedir que sean manipulados. Solo tú sabes la verdad. No la escondas. Lucha por tu derecho a conservar lo conseguido. Lucha por la independencia de tu país, del país de tus nietos, de Catalunya. Comparte y difunde este mensaje.

Denuncia de Francesc Xavier Hernández Cardona sobre el concurs de El born de Barcelona 

EXPLICITO EL PERQUÈ QUE NO EM PRESENTO AL CONCURS DEL BORN. 

L’ESCÀNDOL D’UN CONCURS QUE MARGINA ALS ARQUEÒLEGS DE LA DIRECCIÓ D’UN DELS MAJORS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS URBANS D’EUROPA
Benvolgudes i benvolguts, diferents persones m’han insistit a fi que em presenti al concurs del Born. No ho faré per diferents raons.

1. La plaça que surt a concurs depèn de la Direcció de Memòria Històrica i Patrimoni de l’ICUB, la qual cosa significa que està sotmesa a les directrius polítiques del tàndem Colau-Collboni. Això vol dir que no hi ha autonomia per oposar-se a les directrius de genocidi cultural (contra la història del país) que emanen de l’ICUB, és a dir enterrar la memòria del 1714. Òbviament jo personalment no jugaria aquest paper en cap cas.

2. El concurs no te garanties quant a objectivitat. La comissió de selecció la composen el gerent de la Gerència de Recursos de l’Ajuntament (Joan Antoni Llinares); el gerent de l’ICUB (Valentí Oviedo) i el gerent de la Gerència de Recursos Humans (Ferran Daroca). Cap d’ells te punyetera idea, ni d’història, ni d’arqueologia, ni de museografia, per tant es tracta d’una comissió de gent sense criteri. Aquesta comissió actua amb el suport d’una comissió assessora, en la qual figuren dos historiadors del sistema (amb tradicionals vincles amb el psuco-pujolisme), un antropòleg, una funcionaria directora de museu i un hispanista francès especialitzat en memòria contemporània. Cal destacar que a la comissió assessora no hi ha arqueòlegs. 

3. Les clàusules del concurs exigeixen àmplia experiència, amb coneixements específics en els processos i sistemàtica de treball de la Corporació Municipal i acreditar una experiència mínima de tres anys en llocs de direcció o comandament a organitzacions públiques o privades. Jo tinc experiència en gestió (4 anys com a cap de divisió de Ciències de l’Educació de la UB; 5 com a Director General de Recerca de la Generalitat i 8 com a cap de Departament UB), tanmateix la manca d’experiència en l’àmbit municipal possibilita que qualsevol buròcrata sense altres mèrits pugui assolir el càrrec.

4. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els coneixements quant a història i arqueologia. No demana publicacions, ni estudis, ni projectes de R+D+I. Es del tot absurd que qui hagi de ser director d’un dels jaciments arqueològics urbans més importants d’Europa no se li exigeixin ni coneixements arqueològics, ni publicacions de qualitat, ni experiència en excavacions o conservació de jaciments.

5. El concurs no valora, ni explícita ni implícitament, els mèrits en museologia o museografia. Es a dir no es considera allò que ha de ser el motor en la intervenció al jaciment.

6. El projecte que demana el concurs es un projecte de gestió. No demana ni un projecte museològic, ni un projecte museogràfic, la qual cosa no te cap sentit (qui sap el que gestionaran…). 

7. Malgrat tot hi ha qui diu que podria presentar-me per denunciar el sistema i posar en un compromís a les comissions. Particularment no crec que jo inquietés al sistema i que seria eliminat sense contemplacions. I no estic per fer allò que ara en diuen el “postureig”, realment no veig possibilitats de guanyar. Altrament hi ha un factor que també és important, i és que com a catedràtic amb cinc sexennis de recerca les meves retribucions són superiors a les que ofereixen al Born (i entengueu que això avui dia és important), i a la Universitat no estic supeditat a cap politicastre ignorant. A la meva feina tinc molta llibertat, treballo amb gent extraordinària i faig projectes que m’agraden, i no ho canviaria per anar a aguantar les extravagàncies històrico-museogràfiques dels colauites. D’altra banda als 62 anys em proposo únicament tancar projectes ja oberts. Naturalment si el Born necessita en algun moment un projecte de dinamització museogràfica o didàctica allà estarem, i com sempre (com a institució pública que es la Universitat) donarem suport i amb bons resultats. I al respecte, atès que coneixem el lloc, tenim moltes idees que ajudarien a canviar l’exposició permanent, que és un desastre i a remodelar  la proposta de visita a les restes arqueològiques que tampoc funciona… estic segur que si tinguessim oportunitat (jo i el meu equip) capgirariem el Born com un mitjó, però aquesta no es la qüestió… aquí no hi ha cap concurs d’idees per rellançar res.
Tot plegat aquesta és la situació, i el que sembla clar (i tant de bo m’equivoqui) és que per ocupar la plaça de Director 2 del Born ja deuen tenir un candidat o candidata de l’àmbit dels comuns i amb poc o cap perfil científic. El concurs, com tants d’altres, es una mascarada. En qualsevol cas agraeixo l’atenció de les persones que han pensat en mi. Moltes gràcies per la confiança…

Escenari cap a la independència , avis des de rengles civils dels Estats Units 

​GRAN NOTICIA!: Des dels EUA recomanen a Rajoy que negociï la separació amistosa de Catalunya si no vol que Espanya es converteixi en un país “mediocre”   

Lúcida i complerta anàlisi de la situació del procés independentista a Catalunya, la que fa OpenDemocracy, una pàgina de referència i debat sobre política internacional, en la qual col·laboren prestigiosos acadèmics, periodistes i polítics, que inclou Kofi Annan, George Soros, Paul Rogers (Global Security) o Mary Kaldor (Human Security), entre molts d’altres.
L’escrit publicat amb el títol de “Catalonia vs Spain, a clash of two nationalisms”, insta Rajoy negociar amb Catalunya, perquè si no una independència en termes poc amistosos, podria ser molt costosa per a Espanya.
L’article, signat per Patrick Beer, recorda a Rajoy que a més de perdre la seva comunitat més rica, la seva segona ciutat i el seu port principal, també perdria una de les seves úniques connexions per carretera i ferrocarril amb la resta d’Europa (l’altra és a través del País Basc), que la UE ja ha rebutjat el pla de Rajoy del Corredor Central, i que tot plegat podria desposseir Espanya del seu lloc entre les principals potències de la UE, i reduir-la a la condició humiliant d’un país de “mig pèl”.

 

Molt  dur per a una nació que des de fa segles es considera una potència mundial, sentencia Beer
La web nord-americana no té els dubtes espanyols sobre els manifestants de la Diada, i recorda que els anys 2012 i 2013, entre un i dos milions de persones van manifestar-se per la independència d’Espanya, d’una població total de 7,5 milions, una mica més que la de Dinamarca, i diu que de moment, en la consulta prevista a Catalunya, i d’acord amb les enquestes d’opinió  més recents, més de dos terços dels votants votaria “sí” a la primera pregunta i que per una petita majoria guanyaria la independència, però que aquest “sí” podria convertir-se en un “no”, si l Mariano Rajoy accedís a deixar de manipular els drets lingüístics i culturals catalans, i atorgués un Pacte Fiscal com el del País Basc, per recaptar els impostos.
Opendemocarcy  ho contrasta amb la posició més realista del govern britànic que ha acceptat el referèndum escocès, mentre feia campanya pel “no” ..
Però Beer afirma que els polítics de Madrid i els mitjans de comunicació que s’oposen fermament a un referèndum, han sobrepassat tots els límits, i han comparat els nacionalistes catalans amb nazis, retratant a Mas amb un bigoti hitlerià, i amenaçant d’enviar l’exèrcit a Barcelona
Open Democracy adverteix que tractant a Artur Mas com un extremista i irresponsable, i negant-se a negociar sobre qüestions fonamentals constitucionals, econòmiques, socials i culturals, Rajoy està donant ales a ERC, i que unes noves eleccions probablement  portarien al poder a una coalició liderada pels republicans.

També veu especialment important que un nombre significatiu dels nou-catalans, els procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger, s’hagin unit recentment a la causa independentista, i que Rajoy està paralitzat per l’ala radical del seu partit liderada per Aznar, mentre que els socialistes espanyols són conscients que no tornaran a guanyar sense els vots catalans.
Per arrodonir-ho diu que encara que l’escàndol Pujol pot haver entelat la imatge del catalanisme, l’expresident està lluny de ser el més corrupte dels catalans o dels espanyols, d’esquerra o de dretes, afegeix, i que en contra de les esperances de Madrid, això no afecta al procés, perquèmalgrat tot, potser els catalans prefereixen ser governats – per bé o per mal – pels seus propis parents i amics

 https://t.co/g4EblRt9uR

ANNEXO LINK A UN TUIT PER AJUDAR A DIVULGAR-HO

Passa-ho 

​*PASSA-HO*L’alcaldessa de Berga ha estat detinguda per ordre judicial. Nosaltres hem de ser molt conscients i rigorosos. L’enemic no són els Mossos. Espanya està esperant la desobediència dels Mossos, per tenir confrontació. No és casualitat que de tots els cossos de seguretat amb funcions de policia judicial escullin als mossos. Volen l’enfrontament, esperen incompliment de la nostra policia per actuar en contra seva. Si us plau, mantingueu la calma. Els mossos obeeixen la legislació vigent, com faran en el seu moment amb la que aprovi el Parlament de Catalunya. No demanem que desobeeixin; no ens enfrontem amb nosaltres mateixos.

Contra el Monopolingüisme

El Monopolingüisme és el terme que sintetitza les paraules Monopoli i Monolingüisme i denuncia el Monopoli d’una sola llengua en un territori determinat, contra les altres llengües que hi cohabiten d’una manera potser menys normal.

Sant Joan Pau II, ja va dir en el gener del 1984 en el seu discurs al cos diplomàtic davant de la Santa Seu ens deia: “… Jo desitjo que, més enllà de les passions -i, en tota hipòtesi, evitant la violència-, s’arribi  a formes polítiques ben articulades, equilibrades, que sàpiguen respectar els particularismes culturals, ètnics, religiosos, i, en general, els drets de les minories”.

No és d’estranyar que la Santa Seu encara no faci el seu placet al nou ambaixador espanyol davant de la Santa Seu, de nom Jorge Fernández Díaz, el nacionalisme exacerbat que comporta aquest monopolingüisme i que es mostra ofensiu contra altres llengües diferents de la Espanyola, a fi efecte de consagrar tota recentralització política, cultural, econòmica i social, a fi efecte de ser uns criats de la recentralització radical i exacerbada, que respecti les particularitats.

Afortunadament a Catalunya, ja portem un ventall d’anys afavorint el Multilingüisme, tenint en compte que a Catalunya hi han tres llengües oficials -la catalana, la aranesa-occitana, i la castellana- i tot un mapa multilingüe que detecta unes 300 llengües parlades a diferents nivells; sabem que hi ha una immensa colònia filipina als voltants de Barcelona, i que parlen el tagalo, mai ha existit cap agressió cultural contra aquest grup ètnic, per part dels catalans, però si continua la recentralització espanyola exacerbada, el Monopoli de la Llengua Espanyola arraconarà llengües, comunitats i Països diferents culturalment, en pro d’un monolingüisme exacerbat, des de diferents àmbits i espais.

Us heu fixat alguna vegada si la famosa Isabel Preysler ha parlat alguna vegada en tagalo? perquè amaga Isabel Preysler la seva llengua originària? és la senyora Preysler bilingüe o monolingüe?.

Un país normal, comença per respectar les llengües originàries de cadascú, vinguin com vinguin, des de qualsevol lloc del planeta, per tal de que la Llengua Catalana sigui parlada amb normalitat, i així es pugui accedir activament a la nova cultura d’adopció, sense renunciar a les pròpies arrels.