Category Archives: Uncategorized

Fem via

Si ho fem en massa els arruïnem:

*PROPOSTA MOLT SERIOSA : Ni un décim de LOTERÍA DEL ESTADO ” *MAI MÉS*.

Aixó es un pal a la seva tresoreria. *MAI MÉS*.  Fem més grossa *LA GROSSA* q es la nostra.
PASSA-HO!!

Advertisements

CAMINANT CAP A IGUALADA

Ho diu avui La veu de l’Anoia, Igualada camina cap a esdevenir una de les ciutats universitàries de gran calat a la nova Catalunya.

La veritat és que ens hem de sentir orgullosos com a catalans per el fet de que les principals Institucions Catalanes, treballen per a aixecar el País, en la mesura de fer un país millor.

Tot i això encara manca el desdoblament ferroviari per a serveis de rodalies i mercaderies, en el camí cap a les costes mediterrànies, no podem oblidar la importància del Port de Vilanova i La Geltrú, en el paper de les ciutats mitjanes com Igualada, de cara a establir polítiques de equilibri territorial.

Enhorabona a Igualada, per ser una de les puntes de llança de la descentralització social i econòmica de Catalunya, #percaminarcapaunnoupais

 

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

La opinió de Beatríz Puerta a Facebook, mereix tot el meu respecte, si us plau, divulgueu!!!

Avui a Facebook, ha sortit aquesta opinió de Beatríz Puerta, de la qual faig difusió lliure.

Soy Española, vivo en Barcelona, soy del Real Madrid, hablo castellano y no me siento catalana

Hola a tothom!!!!!,
El títol ja ho diu tot però val la pena de llegir-lo fins
al final doncs és una lliçó que ens dóna la Beatriz Puerta , tot i les
seves idees de que és espanyola, viu a Barcelona., és del Real Madrid,
parla castellà i no se sent catalana. Toma ja!!!!!, però la seva
reflexió és d’una persona molt intel.ligent!!!!!.
Espero que us agradi.

—————————————————————————-
Una madrileña auténtica

Soy española, vivo en Barcelona, soy del Real Madrid, hablo
castellano y no me siento catalana. Pero mañana votaría sí a la
independencia de Cataluña.
No entiendo de Política, no me sé la constitución. Entiendo de personas.
Las personas se entienden cuando se respetan, se toleran y se escuchan.
Las personas se casan porque en un determinado momento se enamoran y
deciden por ambas partes compartir sus vidas, sus beneficios y sus
penas. Compartir, tolerar y respetar. En lo bueno y en lo malo.
Pero a pesar de lo prometido a veces se rompe el amor, sin
intencionalidad, sin maldad, con todo el dolor de nuestro corazón. Y
se puede romper por ambas partes o sólo por una. En ambos casos hay
divorcio, de mutuo acuerdo, de malos modos. Pero nunca se obliga a
nadie a quedarse en un matrimonio en contra de su voluntad. Si una de
las partes se quiere ir, se va. Con todo el dolor de nuestro corazón.
Y en el supuesto caso que pretendiéramos que se quedara, que debiera
recapacitar y renunciar a su libertad, ¡no se le amenaza, se le
infravalora, se le ignora, se mal juzga o se le deja de respetar! En
ese absurdo caso sólo se consigue el caso opuesto: más determinación.
La decisión de independizarse ya no sale de su razón, de su reflexión
o decisión.
Sale directamente de su corazón. Primitivamente.
¡Secuestro amigdalar!
Han ofendido su autoestima, su sensación de país. Su orgullo.
Soy madre de tres niños, han nacido y se están criando aquí. Yo soy
española, siempre lo seré, viva donde viva. De igual manera que si
viniera un japonés a vivir a España siempre sería japonés. La
nacionalidad se forma en un determinado momento de nuestra infancia,
percibo, supongo.
Ellos decidirán su nacionalidad y si quieren, deciden, optan o sienten
que son catalanes por encima de cualquier cosa, no pondré reparos. No
serán menos ni más que nadie.
Pero por delante de las banderas estamos las personas.
Y por delante del patriotismo debería ir el sentido común y el respeto.
Hablo desde mi experiencia y las peores traiciones no me las ha hecho
ningún catalán. Pero la mayor lealtad si la he vivido en esta tierra
con esta gente.
Y no entiendo de política, pero creo que hubiera sido más rico para la
historia de España respetar a Cataluña como tal, como ellos se
sienten, con su riqueza de cultura, gente y generosidad. Respetarla y
tratarla por su valía.
Pero sospecho que ya es tarde.
Un poquito de respeto de vez en cuando no viene mal.
Por todo ello mañana yo votaría sí a la independencia de un “país” que
no quiere formar parte de otro, simplemente porque no se siente
respetado.
Tan simple como la vida misma.

Beatriz Puerta

La Victòria compartida amb Fabian Mohedano, no és només de nosaltres, és de tots i totes

Avui és un dia històric, on s’ha fet realitat la firma del Pacte per a la reforma horària, com molt bé indica el Sindicat de la Unió General de Treballadors és una fita més, al meu modest entendre, de cara a encaminar el repte de la jornada laboral de 30 hores setmanals.

Fa uns dos anys, un Setmanari de trista memòria, que ha caigut en el sociooasis del PSC-PSOE, llançava aquesta malèfica notícia en forma de saltimbanqui al servei de Iceta, per a degradar els treballs del seu veritable impulsor Fabian Mohedano. Podeu veure el que deia El Triangle dirigit per Jaume Reixach (JR) i la seva sòcia que van fer una purga stalinista contra tots aquells que pensaven diferent de la seva manera de intoxicar a favor del PSC-PSOE. 

Que quedi en acta, que durant aquests dos anys, s’ha fet una tasca de formiga, tot picant molta pedra de Montjuïc, per a fer-ho realitat, a pesar dels atacs dels media al servei de l’aparatxic icetista, que ha calumniat i difamat el treball constant i sense fer soroll de l’Honorable Fabian Mohedano

Sobre Winston Churchill i la presumpció de innocència

 

Resultat d'imatges de winston churchill

En un Telegrama del Primer Ministre Britànic Winston Churchill adreçat al Ministre Interior Herbert Morrison, el 21 de novembre del 1943, el Premier Britànic va dir:

“El Poder de l’executiu per ficar un home a la presó sense formular cap càrrec conegut per la llei, i sobretot negar-li el judici dels seus iguals, és molt i molt odiós, i la base de tot govern totalitari, tant nazi com comunista”

Nosaltres des de Catalunya, si que hem anul.lat els judicis del Franquisme, encara que li pesi a la Armada Constitucional Invencible del Regne d’Espanya

Concentració reivindicativa a Portbou el 08/07/2017

El  proper  8  de juliol  d’enguany  pot  esdevenir  una data   històrica molt important  per  a Portbou/Cervera  de la  Marenda  i per tota  la zona transfronterera de l’Alt  Empordà – en general del  conjunt de les comarques  gironines-   i  de la Catalunya  Nord. Serà  el dia de la Recuperació del tren de nit  París Portbou .

Des  de la Plataforma Defensem  el Tren de l’Emporda ens  hem de  felicitar per  haver  contribuit a aconseguir –juntament  amb l’Associació  d’usuaris  del tren  Perpinyà/Cervera-Portbou-  aquesta  “petita/gran” victòria. Es guanya una connexió  ferroviària més , sembla  `poca  cosa, però  cal reivindicar-ho  amb molta dignitat.Sense cap mena de  dubtes  cal continuar la lluita per  a una millora general del  tren transfronterer Perpinyà-Cervera de  la Marenda-Figueres-Girona . Des de  la Plataforma Defensem  el  Tren de  l’Empordà voldriem  aprofitar  l’avinentesa per  fer una crida  a tota  la gent , els  ciutadans  del  territori, als ajuntaments i  les institucions politiques  en general (Consells  Comarcals, Diputació i Generalitat)  així com a  les  associacions  mediambientalistes  de la  societat  civil  empordanesa  i gironina, associacions  en defensa  de la mobilitat sostenible,   i també  als  actors  socials (sindicats, associacions empresarials  i associacions de  comerciants  del  territori) perquè  recolzin  aquest  acte  reivindicatió tan cabdal i, alhora,  donin  un suport  sincer  (de debò)  al  tren convencioonal  en general (  a  les línies R11  i RG1)  axí com  al  projecte  del  tren convencional  transfrontererer de l’eurodistricte.

Des  de la Plataforma Defensem  el  Tren de l’Empordà  considerem que  aquest aplec , aquesta congregació  transfromterera -en connotacions  molt  important  i molt  possitives per  l’eurodistricte  i l’euroregió- ha/hauria de ser  massiva  per  tal  de  seguir  reivindicant  una millora  general  del  tren  convencional.  Encara són moltes les assignatures  pendents  del  nostre convencional –el nostre  tren  social i  territorial  del dia  a dia-  . Encara  són totalment   vigents  els  nostres  10 punts  fonamentals reivindicatius  per  a una millora  de debò  del  nostre tren convencional  tarnsfronterer que   ha  de  contribuir  a millorar, transfromar i reviscolar  el nsotre  model econòmic i turistic .

En síntesi, La Plataforma  Defensem  el  tren de  Empordà, juntament  amb els nostres companys  del Nord, l’Associació d’Usuaris  del Trenm Perpinyà  Cervera/Portbou  i  les  potents, diàfanes  i serioses  associaons  a favor de la mobilitat  sostenible de debò , la PTP (Associació per  a la Promoció del Transport  Public) al sud  i  la FNAULT  al nord, desitgem  que  aquest   jornada  reibvindicativa del  proper 8 de  juliol  sigui  un gran èxit social  i contribueixi a què  els  dirigents  polítics (del nord  i del Sud ) amb el  suport de les respectives  societats  civils facin un pas  endavant i, amb molta  voluntat política, adquireixin uns  veritables  compromisos en favor  del tren  convencioanl tarnsfronterer.

TOTHOM  A  L’ESTACIÓ  DE  PORTBOU   EL  PROPER   8  DE JULIOL  DE 2017  A LES 10:30 DEL  MATÍ .