Category Archives: democràcia

RETORN AL SOCIALISME I L’AUTOGESTIÓ

No he tornat al Socialisme, per una qüestió de mer oportunisme, el debat sobre la justícia social, fa que jo concreti avui una posició de defensa de la solidaritat en favor de llurs oprimits, que són atacats des dels rengles del capitalisme neoliberal salvatge, que ha fet aflorar un Liberalisme inconcret i que ataca la plenitud de la justícia social, des de una pretesa llibertat individual, confosa amb l’autoritarisme i el monopoli, des dels micròfons de la cadena ES Ràdio, per part de una boca feixista i doctrinària que no té en compte les llibertats i els deures col.lectius.

El proper dimarts serà el Primer de Maig, i mai he vist als Liberals, defensant el dret a la vida de les treballadores i treballadors, no he vist condemnes a les matances de treballadors que van defensar la jornada laboral de 8 hores diàries, mai podem oblidar que els màrtirs del primer de maig de 1890, van lluitar per una causa justa, la defensa de la jornada laboral de vuit hores.

Però els Liberals que no volen concretar un marc real de igualtat d’oportunitats i justícia social, avui els veiem alineats al costat de la FAES Aznarista, en el camí de fer perdre el capital social de les societats obertes, tot desviant-se cap a la privatització paraestatal dominada des dels rengles del IBEX 35, perdent oportunitats de concreció de mobilitat, llibertat, bons serveis públics i una equitat defensora del bé comú.

Entenem per bé comú, el conjunt de les condicions de la vida social que fan possible a les Associacions i a cadascun dels seus membres l’assoliment més senzill i més fàcil de la pròpia perfecció.

Defensar el bé comú, de la tirania dels mercats especulatius financers que monopolitzen un Estat de Dret en benefici propi, tot tirant de falsedat, hipocresia, doble moral i engany permanent, fa que certes esquerres hagin perdut el nord, potser en els passadissos del poder establert, donant-se aires de liberal contra el bé comú.

Recordar que el concepte de la Autogestió, ja be donat en quan a “Sistema d’organització d’una Empresa, segons el qual els treballadors son els electors de la direcció, participant activament, a tots els nivells, en les decisions tècniques i econòmiques. L’autogestió es un dels conceptes liberals que encara no s’han desenvolupat prou, degut als factors alienadors propis de l’anarcocapitalisme depredador i salvatge. A l’antiga Iugoslavia, fou un pilar del socialisme titista, que va naufragar per la pressió de la recrescuda burocràcia sèrbia a les altres 5 repúbliques diferents de la de Sèrbia, tractades com a provincies colonials per part del poder centralista i autoritari de Belgrad, que entenia la supremacia sèrbia com a submissió de les altres repúbliques cap a ella. No existeix avui en dia, cap Index de penetració de l’autogestió a les empreses, a nivell mundial.”

No son la riquesa i l’esplendor, sinó la tranquilitat i la ocupació, les que donen la felicitat (Cita de Thomas Jefferson).

Advertisements

NOTAS SOBRE SÓCRATES Y PLATÓN

El video me parece algo desordenado en cuanto a la compilación, pero permite hacer reflexiones sobre el enfrentamiento entre los defensores del poder de la caverna y los defensores de la res pública.

No hay que olvidar que Platón fue discípulo de Sócrates, al menos así nos lo indica el Compendio de Historia Antigua, escrito por Mary Agnus Hamilton y A. W. F. Blunt (Gustavo Gili Editor, Barcelona, 1945), y resumiendo un poco, Sócrates nos preguntaba, desde su posición de ciudadano, libre de toda condición institucional:

  1. ¿Qué es Justicia?
  2. ¿Qué es el derecho?
  3. ¿Qué es el Estado Perfecto?

 

Sócrates molestaba a los poderes, fue acusado de impiedad y de corromper a la juventud, parece ser que entonces, era un “adoctrinamiento”, que luego desarrollaron Alcibíades, Jenofonte, Critias, y sobretodo Platón, extendieron el pensamiento de Sócrates, ¿molestaba eso a los poderes?, creo que vemos el primer factor de alienación del individuo, en ese ámbito que llamamos la res publica a la que admiramos, Sócrates ponía en cuestión la apariencia del poder, cuestionando la caverna del poder contra la res publica de todas y todos.

La filosofía ayuda a pensar, a que te atrevas a hacer cuestión de la gestión de la res publica, si la caverna quiere aprisionar la res publica, para cerrar, esa torción del alma que ya definía posteriormente Platón, deducimos que la liberalización de la res publica frente a la caverna encerrada en su poder, las cadenas se rompen y se oxidan, porqué el poder de la caverna se resquebraja, permite que el sol aparece, los esclavos desaparecen, y el poder de la caverna se rompe, para que la res publica, pueda permitir un estado idóneo de opinión, en aras a desarrollar el estado perfecto, al menos bajo mi punto de vista, si la caverna imposibilita la comunicación la res publica la hace reaparecer, para hacer el cuestionamiento del poder absoluto que quiere dominada la res publica al sometimiento del poder, que no quiere profundizar el diálogo –la plática que llamáis vosotr@s- entre el poder y la res publica.

Si me pongo a filosofar, parece que el poder trata de idiotas a la res publica, y acá aparece la filosofía para cuestionar el poder y sus abusos ante el deterioro impuesto a los defensores de la res publica, en el mantenimiento del poder de la caverna.

Termino mis notas, esperando que veas que me atrae el saber, porque por mi parte, ya he sufrido bastantes años una notable represión interior, que me hace buscar las fuentes para ser menos ignorante.

En mi pensamiento, florecen los pensamientos liberal, socialdemócrata y libertario, menos autoritarismo del poder establecido para una minoría, frente al bien común de todas y todos, la defensa del bien común en aras al desarrollo de la res publica, nos permite cuestionar el poder de los Cárteles, Monopolios y Trusts contra el bien común.

Gracias por ayudarme a pensar y sobre todo a cuestionar el ejercicio del poder cavernario frente a los defensores de la res pública.

Robert Owen (1771-1858)

Portrait of Robert Owen.pngEconomista Escocès, considerat un dels principals integrants del Socialisme Utòpic. Com a propietari de la Fàbrica Tèxtil de Lanark, a Escòcia, Owen va transformar la ciutat (1800-1829) en una comunitat exemplar, amb condicions de vida decents per als treballadors, jornada laboral limitada (encara no eren vigents les jornades laborals de vuit hores, i Owen va estblir jornades de 10 hores diàries, mentre que a d’altres llocs es treballaven 12 o 14 hores diàries), prohibició del treball infantil, escoles i assegurances de jubilació i malaltia. Al 1825 va crear la Colònia de New Armony a l’Estat de Indiana dels Estats Units d’Amèrica, per a exportar les seves experiències, però va fracassar, tot perdent bona part de la seva fortuna, a pesar de tal cosa la experiència de New Armony li va servir de model per a més de un centenar d’altres iniciatives. Després de molts assaigs, al 1844 va crear la “Rochdale Pionner’s Cooperative” primera cooperativa de consum amb èxit a la Gran Bretanya.

Avís de un mosso d’esquadra

Bona tarda!!!

La majoria hem coneixeu una mica i sabeu de què treballo, Mosso d’Esquadra. 

Ahir va ser un dia molt dur i a la vegada increïble, però venen dies molt durs. 

La “visió” dels propers dies es que la policia espanyola vol provocar una kalebo roca (guerrilla urbana) a Catalunya. Encara que sigui per un dia, estan desesperats per aconseguir-ho.  Els hi fa falta una sola actuació violenta del poble de Catalunya en contra d’ells per ficar-nos al sac dels violents, i hauran guanyat…

Calma, molta calma,… 

Agraïm immensament tots els gestos de carinyo, més d’un hem plorat dins la furgoneta…

Però el què ens cal com a policies és que estigueu tranquils i que tranquilitzeu a la gent del vostre voltant. 

Avui a Girona he vist com la policia espanyola és presentava a una manifestació que acompanyavem Mossos per provocar accions violentes. Ens ha bullit la sang…

No caiguem en la provocació… No és fàcil, a molts ens crema  i ens indigna, com a vosaltres, però no podem caure en provocacions.  

Ens ho juguem TOT!!!

Disculpeu la parrafada.

Apagada de llums

“Apagada de llums” arreu del país, cada nit fins el dia del referèndum de 22:00h a 22:10h en protesta per les actuacions del GOBIERNO DE ESPAÑA. Apagueu tots els llums i dispositius electrònics que estiguin connectats a la xarxa elèctrica. Les centrals elèctriques mouen molts diners, anem a tocar on els hi pot molestar. Si no defenseu l’independència, defenseu la democràcia, la separació de poders, la llibertat d’expressió i de reunió, els drets civils i humans per sobre de la LEGALIDAD VIGENTE i LA AUTORIDAD COMPETENTE, que al cap i a la fi, són també els vostres drets i les vostres garanties.
PASSA-HO A TANTS CONTACTES COM PUGUIS !!!!

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

Sobre Winston Churchill i la presumpció de innocència

 

Resultat d'imatges de winston churchill

En un Telegrama del Primer Ministre Britànic Winston Churchill adreçat al Ministre Interior Herbert Morrison, el 21 de novembre del 1943, el Premier Britànic va dir:

“El Poder de l’executiu per ficar un home a la presó sense formular cap càrrec conegut per la llei, i sobretot negar-li el judici dels seus iguals, és molt i molt odiós, i la base de tot govern totalitari, tant nazi com comunista”

Nosaltres des de Catalunya, si que hem anul.lat els judicis del Franquisme, encara que li pesi a la Armada Constitucional Invencible del Regne d’Espanya