Category Archives: democràcia

Avís de un mosso d’esquadra

Bona tarda!!!

La majoria hem coneixeu una mica i sabeu de què treballo, Mosso d’Esquadra. 

Ahir va ser un dia molt dur i a la vegada increïble, però venen dies molt durs. 

La “visió” dels propers dies es que la policia espanyola vol provocar una kalebo roca (guerrilla urbana) a Catalunya. Encara que sigui per un dia, estan desesperats per aconseguir-ho.  Els hi fa falta una sola actuació violenta del poble de Catalunya en contra d’ells per ficar-nos al sac dels violents, i hauran guanyat…

Calma, molta calma,… 

Agraïm immensament tots els gestos de carinyo, més d’un hem plorat dins la furgoneta…

Però el què ens cal com a policies és que estigueu tranquils i que tranquilitzeu a la gent del vostre voltant. 

Avui a Girona he vist com la policia espanyola és presentava a una manifestació que acompanyavem Mossos per provocar accions violentes. Ens ha bullit la sang…

No caiguem en la provocació… No és fàcil, a molts ens crema  i ens indigna, com a vosaltres, però no podem caure en provocacions.  

Ens ho juguem TOT!!!

Disculpeu la parrafada.

Advertisements

Apagada de llums

“Apagada de llums” arreu del país, cada nit fins el dia del referèndum de 22:00h a 22:10h en protesta per les actuacions del GOBIERNO DE ESPAÑA. Apagueu tots els llums i dispositius electrònics que estiguin connectats a la xarxa elèctrica. Les centrals elèctriques mouen molts diners, anem a tocar on els hi pot molestar. Si no defenseu l’independència, defenseu la democràcia, la separació de poders, la llibertat d’expressió i de reunió, els drets civils i humans per sobre de la LEGALIDAD VIGENTE i LA AUTORIDAD COMPETENTE, que al cap i a la fi, són també els vostres drets i les vostres garanties.
PASSA-HO A TANTS CONTACTES COM PUGUIS !!!!

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.

 

Sobre Winston Churchill i la presumpció de innocència

 

Resultat d'imatges de winston churchill

En un Telegrama del Primer Ministre Britànic Winston Churchill adreçat al Ministre Interior Herbert Morrison, el 21 de novembre del 1943, el Premier Britànic va dir:

“El Poder de l’executiu per ficar un home a la presó sense formular cap càrrec conegut per la llei, i sobretot negar-li el judici dels seus iguals, és molt i molt odiós, i la base de tot govern totalitari, tant nazi com comunista”

Nosaltres des de Catalunya, si que hem anul.lat els judicis del Franquisme, encara que li pesi a la Armada Constitucional Invencible del Regne d’Espanya