Organismes i conceptes mundials sobre comerç i desenvolupament (I)

CONFERÈNCIA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE COMERÇ I DESENVOLUPAMENT

 

Més coneguda per UNCTAD, acrònim anglès corresponent a United Nations Conference on Trade and Development, constitueix un organisme permanent de la ONU. Fou creada el 1964, el plenari de la Conferència es reuneix cada quatre anys per a estudiar els problemes del comerç internacional, especialment entre els països industrials i els del tercer món (o en vies de desenvolupament). Les qüestions abordades per la UNCTAD comprenen l’accés als mercats (per la qual cosa es posà en marxa el sistema generalitzat de preferències), els preus fluctuants dels productes bàsics (acords sobre preus mínims, etc.), el finançament internacional del desenvolupament, transport marítim, les dificultats dels països sense litoral, etc. . Fou a la segona conferència de 1968 a Nova Delhi, on es va proposar que els països rics transfereixin el 0,7 % del seu producte interior brut als països menys desenvolupats mitjançant l’ajuda oficial al desenvolupament.

CONFERÈNCIES NAVIERES O MARÍTIMES

Són els acords que s’estableixen entre Armadors per a restringir la competència, fixant preus comuns als nolis en les línies regulars, per exemple Mar del Nord – Costa Est dels Estats Units, Mar del nord –Riu de la Plata, Illes Britàniques – Àfrica Occidental, etc. . A la UNCTAD s’han estudiat els efectes d’aquestes pràctiques que encareixen l’accés dels Països menys desenvolupats al mercat de nolis i que els hi dificulten la disponibilitat de flotes mercants pròpies.

NOLI

Provinent del neerlandes vrecht i de l’espanyolisme flete, preu del transport de les mercaderies, tan per terra com per via fluvial, per mar o aire. Per extensió la pròpia càrrega transportada.

FOB – FREE ON BOARD

Clàusula mercantil en el comerç internacional expressiva de que el preu ofertat només inclou el valor del producte a dalt del vaixell en port d’origen, restant apart el noli i l’assegurança

Advertisements

Robert Owen (1771-1858)

Portrait of Robert Owen.pngEconomista Escocès, considerat un dels principals integrants del Socialisme Utòpic. Com a propietari de la Fàbrica Tèxtil de Lanark, a Escòcia, Owen va transformar la ciutat (1800-1829) en una comunitat exemplar, amb condicions de vida decents per als treballadors, jornada laboral limitada (encara no eren vigents les jornades laborals de vuit hores, i Owen va estblir jornades de 10 hores diàries, mentre que a d’altres llocs es treballaven 12 o 14 hores diàries), prohibició del treball infantil, escoles i assegurances de jubilació i malaltia. Al 1825 va crear la Colònia de New Armony a l’Estat de Indiana dels Estats Units d’Amèrica, per a exportar les seves experiències, però va fracassar, tot perdent bona part de la seva fortuna, a pesar de tal cosa la experiència de New Armony li va servir de model per a més de un centenar d’altres iniciatives. Després de molts assaigs, al 1844 va crear la “Rochdale Pionner’s Cooperative” primera cooperativa de consum amb èxit a la Gran Bretanya.

Avís de un mosso d’esquadra

Bona tarda!!!

La majoria hem coneixeu una mica i sabeu de què treballo, Mosso d’Esquadra. 

Ahir va ser un dia molt dur i a la vegada increïble, però venen dies molt durs. 

La “visió” dels propers dies es que la policia espanyola vol provocar una kalebo roca (guerrilla urbana) a Catalunya. Encara que sigui per un dia, estan desesperats per aconseguir-ho.  Els hi fa falta una sola actuació violenta del poble de Catalunya en contra d’ells per ficar-nos al sac dels violents, i hauran guanyat…

Calma, molta calma,… 

Agraïm immensament tots els gestos de carinyo, més d’un hem plorat dins la furgoneta…

Però el què ens cal com a policies és que estigueu tranquils i que tranquilitzeu a la gent del vostre voltant. 

Avui a Girona he vist com la policia espanyola és presentava a una manifestació que acompanyavem Mossos per provocar accions violentes. Ens ha bullit la sang…

No caiguem en la provocació… No és fàcil, a molts ens crema  i ens indigna, com a vosaltres, però no podem caure en provocacions.  

Ens ho juguem TOT!!!

Disculpeu la parrafada.

Apagada de llums

“Apagada de llums” arreu del país, cada nit fins el dia del referèndum de 22:00h a 22:10h en protesta per les actuacions del GOBIERNO DE ESPAÑA. Apagueu tots els llums i dispositius electrònics que estiguin connectats a la xarxa elèctrica. Les centrals elèctriques mouen molts diners, anem a tocar on els hi pot molestar. Si no defenseu l’independència, defenseu la democràcia, la separació de poders, la llibertat d’expressió i de reunió, els drets civils i humans per sobre de la LEGALIDAD VIGENTE i LA AUTORIDAD COMPETENTE, que al cap i a la fi, són també els vostres drets i les vostres garanties.
PASSA-HO A TANTS CONTACTES COM PUGUIS !!!!

CAMINANT CAP A IGUALADA

Ho diu avui La veu de l’Anoia, Igualada camina cap a esdevenir una de les ciutats universitàries de gran calat a la nova Catalunya.

La veritat és que ens hem de sentir orgullosos com a catalans per el fet de que les principals Institucions Catalanes, treballen per a aixecar el País, en la mesura de fer un país millor.

Tot i això encara manca el desdoblament ferroviari per a serveis de rodalies i mercaderies, en el camí cap a les costes mediterrànies, no podem oblidar la importància del Port de Vilanova i La Geltrú, en el paper de les ciutats mitjanes com Igualada, de cara a establir polítiques de equilibri territorial.

Enhorabona a Igualada, per ser una de les puntes de llança de la descentralització social i econòmica de Catalunya, #percaminarcapaunnoupais

 

AFORTUNATS. DIARI AVUI 22 D’ABRIL DEL 1991.

AFORTUNATS

Article de Salvador Cardús, Diari Avui 22 d’abril de 1991

Aquest article fou escrit per en Salvador Cardús, amb motiu de l’atorgament del Premi Principe de Asturias, al Poble de Puerto Rico, per el motiu de haver declarat l’espanyol, la única llengua oficial de Puerto Rico. El diari El País va fer aquesta notícia.

L’article de Salvador Cardús

Definitivament, al nostre país els victimistes més recalcitrants hauran de cercar-se feina. I això perquè just de la més alta institució espanyola –la monarquia- ens acaba d’arribar, com caiguda del cel, la mostra més evident de la seva alta sensibilitat democràtica amb les nacions oprimides. Han hagut de passar anys perquè els Borbons s’esmenessin, però, gràcies a un dels premis que porta el nom de l’hereu de Sa Graciosa Majestat, hem descobert el canvi d’orientació reial que tanta falta ens feia.

S’acaba de donar el premi Princep d’Astúries de les lletres a la decisió exemplar de declarar l’idioma d’una nació oprimida com l’únic oficial del país. El jurat ha considerat la decisió “un acte de valentia col.lectiva i la demostració de l’afany de conservar els senyals d’identitat”. I fins i tot un diari barceloní escrit en castellà deia que el manteniment de la llengua és el que permet salvaguardar els valors culturals quan se’ls té permanentment amenaçats per l’antiga potència colonial a la qual es pertany constitucionalment.

Per als uns, la decisió ha estat “un acte de independència lingüística” perquè la llengua és la “pàtria espiritual”. S’ha dit que “tots els jous són odiosos, però un idioma –que no sigui el propi- és intolerable”. I no s’ha atès al fet que durant prop de cent anys es pertany a una nació culturalment diversa, amb el corresponent “enriquiment lingüístic”, gràcies al fenomen del mestissatge.

El gran artífex de la decisió suara premiada per la sensibilitat independentista de la monarquia espanyola ha assenyalat amb orgull que els seus esportistes desfilaran darrere de la bandera pròpia als jocs del ’92 i, de cap manera, darrera de la de la nació a la qual pertanyen constitucionalment. En aquesta disbauxa monàrquica d’invitació a la inconstitucionalitat, jurats, mitjans de comunicació i autoritats en general, fins i tot han oblidat que la llengua afortunada no és l’espanyola –constitucionalment parlant-, sinó la castellana.

Ara, amb aquesta invitació monàrquica a la subversió nacional, l’independentisme ja no serà criminalitzat, el català aviat serà l’únic idioma oficial –amb la sort afegida de rebre algun premi i tot- i ja no caldrà seguir silenciant antidemocràticament la voluntat popular de tenir un comitè olímpic propi per a desfilar com a catalans als Jocs del ’92, amb bandera pròpia. Posats a ser conseqüents, potser fins i tot podrem deixar de tenir rei.